Butlletí > Butlletí núm. 2 - novembre 2004

Pàgina 3/4

Els voluntaris que han estat a l'Índia aquest estiu ens expliquen la seva experiència

Ja fa més d’un mes que he tornat de la Índia i sembla que hagi passat tant de temps! Ara m’aturo, penso, respiro en silenci, he d’escriure la meva experiència i no sé per on començar. Em vénen tantes idees al cap, tantes imatges, que el pols s’accelera.. és tanta l’activitat de Barcelona que no em deixa retrobar la pau que vaig sentir a l’Índia.
I és que l’estada a l’orfenat de Nesakarangal (Tamil Nadu) és quasi un somni. Allò que sempre havia desitjat fet realitat: ajudar als pobres, als de les castes més baixes, i sobretot als nens. Ells són els protagonistes d’aquest viatge, ells són la raó de la nostra il·lusió. Quantes coses hem compartit, patit, sentit... viscut! Només puc dir que ho aconsello a tothom.

Els nens de Nesakarangal i la gent dels pobles veïns ens han omplert d’alegria, ens van fer sentir com a casa quan n’estàvem ben lluny. Compartir les seves costums ha estat un privilegi que ens ha fet sentir en harmonia amb l’ambient: tants colors, tantes olors que mai no oblidaré.
Gràcies Father Jesu ( fundador del centre) per fer-me veure que encara hi ha gent que com tu lluita pels més desfavorits, que la seva única raó de viure és donar-se als altres. Gràcies perquè em descobert un trosset de terra on no importa la teva religió, la teva casta ni el teu color de pell sinó que siguis capaç d’ajudar al del teu costat.

En un món com el que visc és difícil veure i sentir tot això, espero tornar-hi algun dia o simplement ajudar amb el que es pugui des de Barcelona.
Que se’ns encomani i mai perdem l’alegria, il·lusió i esperança dels nens de Nesakarangal!/p>

Anna Fàbregas

Pàgina anterior / Pàgina següent