Butlletí > Butlletí núm. 1 - juliol 2004

Pàgina 1/2

Hola amics!

Tornem a establir contacte amb tots vosaltres a través del butlletí per tal que estigueu assabentats de les darreres notícies de l’associació. Mica en mica anem extenent el nostre missatge de solidaritat i cooperació que ens permet donar-nos a conèixer i, el que és més important, donar a conèixer el projecte que COPE TRUST realitza a la Índia del Sud.
Com veureu aquest butlletí porta novetats importants, com el desplaçament a la zona de tres voluntaris que realitzaran tasques de suport al centre d’acollida, tant a nivell educatiu com sanitari. Per això creiem que l’associació dona un gir qualitatiu que no podem desaprofitar i que fem extensiu a tots vosaltres agraint-vos de nou el vostre suport.
Com diu el títol d’un llibre d’aparició recent, intentem des de l’associació donar oportunitats a la “Bona Sort”.

Darreres notícies de COPE TRUST

Fa unes setmanes es va innagurar el segon nivell de la casa d’acollida de Nesa Karangal. Fins ara els nenes i nens compartien el mateix espai; a partir d’ara en aquest segon nivell s’allotjaran les nenes i a la planta baixa quedarà pels nens. Cal dir que a la Índia està mal vist que infants de diferents sexes estiguin junts, però fins ara ha prevalgut més la voluntat de donar-los servei que no pas la tradició. Tot i així, Nesa Karangal continuarà sent un dels pocs centres d’acollida on hi conviuen nens i nenes.
Un tema important és la necessitat d’adquirir un vehicle, ja que actualment, si un nen o una nena es posen malalts no hi ha mitjans per portar-los a l’hospital o al centre sanitari més proper. Així mateix seria positiu per què el Father Jesus i els seus col·laboradors es puguin desplaçar per la regió a visitar les famílies més desfavorides.

Actualment el centre dona cabuda a 48 nens i nenes, tots ells orfes o semi orfes o de famílies molt desafavorides econòmicament.

Sergi Rosés

Apadrinaments

Des de ja fa un temps, estem valorant la possibilitat de començar un programa d’apadrinaments, tant amb els nanos que estan el centre com d’altres nanos que poden viure a casa seva però la família no disposa de prou recursos perquè el nen o nena pugui anar a l’escola.

Estem estudiant les diverses maneres per apadrinar, el que si tenim clar però és que l’apadrinament seria contemplat com a projecte global tot hi que finalment es realitzi, a efectes de l’apadrinador amb un nen o nena en concret.
Creiem que l’apadrinament és una manera d’establir un vincle emocional entre dues persones llunyanes entre sí i permet conèixer una realitat molt diferent a la que l’apadrinador viu dia a dia.

Sònia Pallerés

Pàgina següent